Santa Cecília d'Odèn

Algun temps ha passat des de la primera fotografia de la creu de Santa Cecília d'Odèn fins la setmana passada, que vam ser-hi per anar a escalar a Canalda.
Vaig poder fer algunes fotos dels líquens que colonitzen des de fa segles aquest element arquitectònic.

Líquens sobre ferro

De l'Observatori Astronòmic de Castelltallat, ens arriben aquestes precioses imatges cortesia d'en Jordi Girbèn.

Tal·lus liquènics de l'espècie Xanthoria parietina.


Ja ho podeu veure, no hi ha superfície, material, que no sigui susceptible a ésser colonitzat pels líquens... la única condició és que la superfície en qüestió estigui immòbil...

El Dolmen de la Cova d'en Daina - Les Gavarres

A prop de l'explosió de gents, colors, sorolls, olors, onades, de les zones urbanitzades de la Costa Brava, trobem un espai on sembla que tot tingui una altra escala.
El Dolmen de la Cova d'en Daina es troba a Romanyà, a les Gavarres.
Un dia que tornavem de Tamariu, vam agafar una carretera interior, per a evitar el trànsit, i vam descobrir aquest espai.
Si mirem de lluny, si no ens impliquem en la història, veurem roques plenes de colors, de textures, la inevitable pàtina del temps.

Sobre aquestes monuments megalítics de granit, que han estat aquí des de fa uns 5.000 anys, es desenvolupa una rica i diversa flora liquènica.

Us convido a agafar una simple lupa de 10 augments i descobrir aquests éssers excepcionals.

Si ens hi atansem una mica més, comencem a distingir nous mons, en pocs centímetres quadrats, descobrirem boscos i éssers en miniatura, que ens expliquen, si ho sabem interpretar, una altra forma de fer arqueologia.

Hypotrachyna sp.

Lecanora gangaleoides





Caloplaca crenularia



Tephromela atra



Ochrolechia parella

L'Illot - Ametlla de Mar

Avui us convido a conèixer un indret sorprenent, l'Illot, que es troba entre els pobles de l'Ametlla i l'Ampolla de Tarragona.

A nivell de geologia, tenim roques calcàries, margocalcàries i margues d'origen marí, del Cretaci Inferior.

Llegenda IGC 1:50.000

Monestir de Sant Miquel de Cruïlles - segle XI

Romànic, pur, auster, contundent.

Malgrat l'oblit, els lladres de pillatge i de guants ben blancs, malgrat la manca de fe i de propòsit... La força de la geometria, dels materials nobles, de línies i de volums, impregnades de l'esperit de la bellesa, segueixen estant presents...

Els habitants que mantenen vius els murs, testimonis fidels del que han vist i viscut aquestes pedres, són éssers petits, bacteris, algues, fongs, líquens, briòfits. S'organitzen en colònies fractals, comunitats fraternals entre algues, fongs i pedres.

Jeroglífics creats per la natura i l'home, que ens expliquen el què, el com i el quan. Mirar-los, observar-los, conèixer-los és integrar el passat, el present i el futur, tot només mirant d'aprop, amb un lupa, respirant lentament i gaudint del que es llegeix, el millor llibre incunable escrit. Una història en la qual l'observador i l'observat ideen quin espai-temps han escollit.

“Ora, Lege, Lege, Lege, Relege, Labora et Invenies”

El Monestir de Sant Miquel de Cruïlles des del poble de Palau Sator.

Espero poder tornar un altre dia i poder passejar pel seu interior, ja que aquest diumenge passat quan vaig estar, estava en procés de restauració i només s'hi pot accedir sol·licitant un permís previ.

Més informació:

Art Medieval: Sant Miquel de Cruïlles

Caloplaca obamae

Caloplaca obamae growing on Pleistocene soils on Santa Rosa Island. Credit: J. C. Lendemer
Fotografia extreta de: http://www.livescience.com/strangenews/090416-obama-lichen.html

Caloplaca obamae, el liquen que ha causat polèmica entre els científics. El seu descobridor, Kerry Knudsen, ha proposat aquest nom en reconeixement al recolzament i suport que el President dels EUA ha donat, segons ell, al món científic i a la educació.
Per altres liquenòlegs, aquest gest és inapropiat, ja que aquest fet dóna peu a que es puguin proposar noms que no vetllin per l'interès general, si no que tinguin interesos de grups concrets, tant a nivell polític, de raça, de condició social, vers els seus contraris.

Pals, biodermes tolerades

Pals és un poble que conserva un ambient especial, malgrat tot. M'agrada observar les teulades i els murs vestits de líquens, biodermes tolerades, respectades com a part integrant del paisatge, com a autenticitat, com a fiadores de l'edat de les pedres.

I des del mirador, les Illes Medes.