diumenge 10 de gener de 2010

Phylloblastia fortuita, una nova espècie!


Nou liquen Phylloblastia fortuita trobat a la Península Ibèrica. Foto Esteve Llop.
Phylloblastia fortuita és el nom d'una nova espècie de liquen descoberta per Esteve Llop i Antonio Gómez-Bolea, del Departament de Biologia Vegetal-Botànica de la Universitat de Barcelona. Els investigadors també han trobat per primer cop a Europa exemplars de Phylloblastia dispersa i, per primera vegada a la península Ibèrica, dues espècies més, també del gènere Phylloblastia.
La presència de Phylloblastia fortuita a la península Ibèrica i de Phylloblastia dispersa a Europa revela que aquests llocs són àrees de gran sensibilitat als canvis ambientals i podrien servir d'indicadors del canvi climàtic. Per això, segons Llop, és important protegir indrets com aquests, per la seva biodiversitat i la seva rellevància ecològica.
+ informació: The Lichenologist, vol. 41 (2009), pàgs. 565-569

dimecres 23 de desembre de 2009

Esperant una altra teulada


En Ricard Darder, ens ha lliurat aquesta fotografia, d'unes teules amb líquens que esperen poder trobar una altra teulada.
Moltes gràcies Ricard!!!

dissabte 31 d’octubre de 2009

Santa Cecília d'Odèn


Algun temps ha passat des de la primera fotografia de la creu de Santa Cecília d'Odèn fins la setmana passada, que vam ser-hi per anar a escalar a Canalda.
Vaig poder fer algunes fotos dels líquens que colonitzen des de fa segles aquest element arquitectònic.



Líquens sobre ferro

De l'Observatori Astronòmic de Castelltallat, ens arriben aquestes precioses imatges cortesia d'en Jordi Girbèn.

Tal·lus liquènics de l'espècie Xanthoria parietina.


Ja ho podeu veure, no hi ha superfície, material, que no sigui susceptible a ésser colonitzat pels líquens... la única condició és que la superfície en qüestió estigui immòbil...

divendres 2 d’octubre de 2009

El Dolmen de la Cova d'en Daina - Les Gavarres


A prop de l'explosió de gents, colors, sorolls, olors, onades, de les zones urbanitzades de la Costa Brava, trobem un espai on sembla que tot tingui una altra escala.
El Dolmen de la Cova d'en Daina es troba a Romanyà, a les Gavarres.
Un dia que tornavem de Tamariu, vam agafar una carretera interior, per a evitar el trànsit, i vam descobrir aquest espai.
Si mirem de lluny, si no ens impliquem en la història, veurem roques plenes de colors, de textures, la inevitable pàtina del temps.
Sobre aquestes monuments megalítics de granit, que han estat aquí des de fa uns 5.000 anys, es desenvolupa una rica i diversa flora liquènica.
Us convido a agafar una simple lupa de 10 augments i descobrir aquests éssers excepcionals.


Si ens hi atansem una mica més, comencem a distingir nous mons, en pocs centímetres quadrats, descobrirem boscos i éssers en miniatura, que ens expliquen, si ho sabem interpretar, una altra forma de fer arqueologia.

Hypotrachyna sp.


Lecanora gangaleoides



Caloplaca crenularia



Tephromela atra


Ochrolechia parella

dimecres 22 de juliol de 2009

L'Illot - Ametlla de Mar


Avui us convido a conèixer un indret sorprenent, l'Illot, que es troba entre els pobles de l'Ametlla i l'Ampolla de Tarragona.

A nivell de geologia, tenim roques calcàries, margocalcàries i margues d'origen marí, del Cretaci Inferior.

Llegenda IGC 1:50.000






dimecres 8 de juliol de 2009

Monestir de Sant Miquel de Cruïlles - segle XI


Romànic, pur, auster, contundent.
Malgrat l'oblit, els lladres de pillatge i de guants ben blancs, malgrat la manca de fe i de propòsit... La força de la geometria, dels materials nobles, de línies i de volums, impregnades de l'esperit de la bellesa, segueixen estant presents...

Els habitants que mantenen vius els murs, testimonis fidels del que han vist i viscut aquestes pedres, són éssers petits, bacteris, algues, fongs, líquens, briòfits. S'organitzen en colònies fractals, comunitats fraternals entre algues, fongs i pedres.

Jeroglífics creats per la natura i l'home, que ens expliquen el què, el com i el quan. Mirar-los, observar-los, conèixer-los és integrar el passat, el present i el futur, tot només mirant d'aprop, amb un lupa, respirant lentament i gaudint del que es llegeix, el millor llibre incunable escrit. Una història en la qual l'observador i l'observat ideen quin espai-temps han escollit.

“Ora, Lege, Lege, Lege, Relege, Labora et Invenies”

El Monestir de Sant Miquel de Cruïlles des del poble de Palau Sator.

Espero poder tornar un altre dia i poder passejar pel seu interior, ja que aquest diumenge passat quan vaig estar, estava en procés de restauració i només s'hi pot accedir sol·licitant un permís previ.
Més informació:
Art Medieval: Sant Miquel de Cruïlles