14 de gen. 2011

Líquens Olímpics

Aquests darrers dies em toca voltar molt per Barcelona, obres de rehabilitació i millora de fonts i llacs que són una oportunitat per a conèixer millor racons i ecosistemes inverosímils d'aquesta ciutat.

A prop del Mar,  les construccions i infraestructures de les Olimpiades del '92 són un substrat perfecte per al desenvolupament d'alguns d'aquests líquens cosmopolites que suporten viure l'estrés de la ciutat.

Sobre una barana de fusta, de color gris, d'aspecte inert... es desenvolupa tot un món de colors de la mà dels pacients líquens.

Xanthoria parietina i altres líquens nitròfils que conviuen amb la contaminació atmosfèrica i són indicadors d'excés d'òxids de nitrogen a l'ambient.

24 de febr. 2010

Desperta Ferres! Desperta!


Un dia fred, un passeig per la Mola, admirant la bellesa i contrastos d'aquest parc natural.
A les reixes de ferro que custodien l'entrada al Monestir de la Mola, uns líquens ataronjats, despertaferros, que em van cridar l'atenció.

És curiós com a la vida,li agraden fins i tot les inertes geometries d'aquestes reixes, guspires de vida, com les mateixes guspires que neixien de les espases i llances de ferro dels almogàvers.


E com los almugauers, que eren prop de ferir, cridaren tuyt: desperta ferres e tuyt donaren dels ferres de les llances per terra, si que paria, que fos una gran lluminaria, de que fort sespauentaren tots aquells de la host del princep, com saberen la raho, axi com faeren los cauallers de la mort.

Ramon Muntaner, Crònica cap. 192



A sobre, tal·lus liquènics de l'espècie cosmopolita i que pot viure en els ambients més inesperats, Xanthoria parietina.


A sobre, sobre conglomerat, l'espècie Xanthoria calcicola.

10 de gen. 2010

Phylloblastia fortuita, una nova espècie!


Nou liquen Phylloblastia fortuita trobat a la Península Ibèrica. Foto Esteve Llop.
Phylloblastia fortuita és el nom d'una nova espècie de liquen descoberta per Esteve Llop i Antonio Gómez-Bolea, del Departament de Biologia Vegetal-Botànica de la Universitat de Barcelona. Els investigadors també han trobat per primer cop a Europa exemplars de Phylloblastia dispersa i, per primera vegada a la península Ibèrica, dues espècies més, també del gènere Phylloblastia.
La presència de Phylloblastia fortuita a la península Ibèrica i de Phylloblastia dispersa a Europa revela que aquests llocs són àrees de gran sensibilitat als canvis ambientals i podrien servir d'indicadors del canvi climàtic. Per això, segons Llop, és important protegir indrets com aquests, per la seva biodiversitat i la seva rellevància ecològica.
+ informació: The Lichenologist, vol. 41 (2009), pàgs. 565-569

23 de des. 2009

Esperant una altra teulada


En Ricard Darder, ens ha lliurat aquesta fotografia, d'unes teules amb líquens que esperen poder trobar una altra teulada.
Moltes gràcies Ricard!!!

31 d’oct. 2009

Santa Cecília d'Odèn


Algun temps ha passat des de la primera fotografia de la creu de Santa Cecília d'Odèn fins la setmana passada, que vam ser-hi per anar a escalar a Canalda.
Vaig poder fer algunes fotos dels líquens que colonitzen des de fa segles aquest element arquitectònic.



Líquens sobre ferro

De l'Observatori Astronòmic de Castelltallat, ens arriben aquestes precioses imatges cortesia d'en Jordi Girbèn.

Tal·lus liquènics de l'espècie Xanthoria parietina.


Ja ho podeu veure, no hi ha superfície, material, que no sigui susceptible a ésser colonitzat pels líquens... la única condició és que la superfície en qüestió estigui immòbil...

2 d’oct. 2009

El Dolmen de la Cova d'en Daina - Les Gavarres


A prop de l'explosió de gents, colors, sorolls, olors, onades, de les zones urbanitzades de la Costa Brava, trobem un espai on sembla que tot tingui una altra escala.
El Dolmen de la Cova d'en Daina es troba a Romanyà, a les Gavarres.
Un dia que tornavem de Tamariu, vam agafar una carretera interior, per a evitar el trànsit, i vam descobrir aquest espai.
Si mirem de lluny, si no ens impliquem en la història, veurem roques plenes de colors, de textures, la inevitable pàtina del temps.
Sobre aquestes monuments megalítics de granit, que han estat aquí des de fa uns 5.000 anys, es desenvolupa una rica i diversa flora liquènica.
Us convido a agafar una simple lupa de 10 augments i descobrir aquests éssers excepcionals.


Si ens hi atansem una mica més, comencem a distingir nous mons, en pocs centímetres quadrats, descobrirem boscos i éssers en miniatura, que ens expliquen, si ho sabem interpretar, una altra forma de fer arqueologia.

Hypotrachyna sp.



Lecanora gangaleoides





Caloplaca crenularia



Tephromela atra



Ochrolechia parella