Un dia fred, un passeig per la Mola, admirant la bellesa i contrastos d'aquest parc natural.
A les reixes de ferro que custodien l'entrada al Monestir de la Mola, uns líquens ataronjats, despertaferros, que em van cridar l'atenció.
És curiós com a la vida,li agraden fins i tot les inertes geometries d'aquestes reixes, guspires de vida, com les mateixes guspires que neixien de les espases i llances de ferro dels almogàvers.
E com los almugauers, que eren prop de ferir, cridaren tuyt: desperta ferres e tuyt donaren dels ferres de les llances per terra, si que paria, que fos una gran lluminaria, de que fort sespauentaren tots aquells de la host del princep, com saberen la raho, axi com faeren los cauallers de la mort.
Ramon Muntaner, Crònica cap. 192
Ramon Muntaner, Crònica cap. 192
A sobre, tal·lus liquènics de l'espècie cosmopolita i que pot viure en els ambients més inesperats, Xanthoria parietina.
A sobre, sobre conglomerat, l'espècie Xanthoria calcicola.
