Líquens Olímpics

Aquests darrers dies em toca voltar molt per Barcelona, obres de rehabilitació i millora de fonts i llacs que són una oportunitat per a conèixer millor racons i ecosistemes inverosímils d'aquesta ciutat.

A prop del Mar,  les construccions i infraestructures de les Olimpiades del '92 són un substrat perfecte per al desenvolupament d'alguns d'aquests líquens cosmopolites que suporten viure l'estrés de la ciutat.

Sobre una barana de fusta, de color gris, d'aspecte inert... es desenvolupa tot un món de colors de la mà dels pacients líquens.

Xanthoria parietina i altres líquens nitròfils que conviuen amb la contaminació atmosfèrica i són indicadors d'excés d'òxids de nitrogen a l'ambient.

Desperta Ferres! Desperta!

Un dia fred, un passeig per la Mola, admirant la bellesa i contrastos d'aquest parc natural.
A les reixes de ferro que custodien l'entrada al Monestir de la Mola, uns líquens ataronjats, despertaferros, que em van cridar l'atenció.

És curiós com a la vida,li agraden fins i tot les inertes geometries d'aquestes reixes, guspires de vida, com les mateixes guspires que neixien de les espases i llances de ferro dels almogàvers.

E com los almugauers, que eren prop de ferir, cridaren tuyt: desperta ferres e tuyt donaren dels ferres de les llances per terra, si que paria, que fos una gran lluminaria, de que fort sespauentaren tots aquells de la host del princep, com saberen la raho, axi com faeren los cauallers de la mort.

Ramon Muntaner, Crònica cap. 192

A sobre, tal·lus liquènics de l'espècie cosmopolita i que pot viure en els ambients més inesperats, Xanthoria parietina.


A sobre, sobre conglomerat, l'espècie Xanthoria calcicola.

Phylloblastia fortuita, una nova espècie!

Nou liquen Phylloblastia fortuita trobat a la Península Ibèrica. Foto Esteve Llop.

Phylloblastia fortuita és el nom d'una nova espècie de liquen descoberta per Esteve Llop i Antonio Gómez-Bolea, del Departament de Biologia Vegetal-Botànica de la Universitat de Barcelona. Els investigadors també han trobat per primer cop a Europa exemplars de Phylloblastia dispersa i, per primera vegada a la península Ibèrica, dues espècies més, també del gènere Phylloblastia.

La presència de Phylloblastia fortuita a la península Ibèrica i de Phylloblastia dispersa a Europa revela que aquests llocs són àrees de gran sensibilitat als canvis ambientals i podrien servir d'indicadors del canvi climàtic. Per això, segons Llop, és important protegir indrets com aquests, per la seva biodiversitat i la seva rellevància ecològica.

+ informació: The Lichenologist, vol. 41 (2009), pàgs. 565-569

Esperant una altra teulada

En Ricard Darder, ens ha lliurat aquesta fotografia, d'unes teules amb líquens que esperen poder trobar una altra teulada.
Moltes gràcies Ricard!!!

Santa Cecília d'Odèn

Algun temps ha passat des de la primera fotografia de la creu de Santa Cecília d'Odèn fins la setmana passada, que vam ser-hi per anar a escalar a Canalda.
Vaig poder fer algunes fotos dels líquens que colonitzen des de fa segles aquest element arquitectònic.

Líquens sobre ferro

De l'Observatori Astronòmic de Castelltallat, ens arriben aquestes precioses imatges cortesia d'en Jordi Girbèn.

Tal·lus liquènics de l'espècie Xanthoria parietina.


Ja ho podeu veure, no hi ha superfície, material, que no sigui susceptible a ésser colonitzat pels líquens... la única condició és que la superfície en qüestió estigui immòbil...

El Dolmen de la Cova d'en Daina - Les Gavarres

A prop de l'explosió de gents, colors, sorolls, olors, onades, de les zones urbanitzades de la Costa Brava, trobem un espai on sembla que tot tingui una altra escala.
El Dolmen de la Cova d'en Daina es troba a Romanyà, a les Gavarres.
Un dia que tornavem de Tamariu, vam agafar una carretera interior, per a evitar el trànsit, i vam descobrir aquest espai.
Si mirem de lluny, si no ens impliquem en la història, veurem roques plenes de colors, de textures, la inevitable pàtina del temps.

Sobre aquestes monuments megalítics de granit, que han estat aquí des de fa uns 5.000 anys, es desenvolupa una rica i diversa flora liquènica.

Us convido a agafar una simple lupa de 10 augments i descobrir aquests éssers excepcionals.

Si ens hi atansem una mica més, comencem a distingir nous mons, en pocs centímetres quadrats, descobrirem boscos i éssers en miniatura, que ens expliquen, si ho sabem interpretar, una altra forma de fer arqueologia.

Hypotrachyna sp.

Lecanora gangaleoides





Caloplaca crenularia



Tephromela atra



Ochrolechia parella

L'Illot - Ametlla de Mar

Avui us convido a conèixer un indret sorprenent, l'Illot, que es troba entre els pobles de l'Ametlla i l'Ampolla de Tarragona.

A nivell de geologia, tenim roques calcàries, margocalcàries i margues d'origen marí, del Cretaci Inferior.

Llegenda IGC 1:50.000

Monestir de Sant Miquel de Cruïlles - segle XI

Romànic, pur, auster, contundent.

Malgrat l'oblit, els lladres de pillatge i de guants ben blancs, malgrat la manca de fe i de propòsit... La força de la geometria, dels materials nobles, de línies i de volums, impregnades de l'esperit de la bellesa, segueixen estant presents...

Els habitants que mantenen vius els murs, testimonis fidels del que han vist i viscut aquestes pedres, són éssers petits, bacteris, algues, fongs, líquens, briòfits. S'organitzen en colònies fractals, comunitats fraternals entre algues, fongs i pedres.

Jeroglífics creats per la natura i l'home, que ens expliquen el què, el com i el quan. Mirar-los, observar-los, conèixer-los és integrar el passat, el present i el futur, tot només mirant d'aprop, amb un lupa, respirant lentament i gaudint del que es llegeix, el millor llibre incunable escrit. Una història en la qual l'observador i l'observat ideen quin espai-temps han escollit.

“Ora, Lege, Lege, Lege, Relege, Labora et Invenies”

El Monestir de Sant Miquel de Cruïlles des del poble de Palau Sator.

Espero poder tornar un altre dia i poder passejar pel seu interior, ja que aquest diumenge passat quan vaig estar, estava en procés de restauració i només s'hi pot accedir sol·licitant un permís previ.

Més informació:

Art Medieval: Sant Miquel de Cruïlles

Caloplaca obamae

Caloplaca obamae growing on Pleistocene soils on Santa Rosa Island. Credit: J. C. Lendemer
Fotografia extreta de: http://www.livescience.com/strangenews/090416-obama-lichen.html

Caloplaca obamae, el liquen que ha causat polèmica entre els científics. El seu descobridor, Kerry Knudsen, ha proposat aquest nom en reconeixement al recolzament i suport que el President dels EUA ha donat, segons ell, al món científic i a la educació.
Per altres liquenòlegs, aquest gest és inapropiat, ja que aquest fet dóna peu a que es puguin proposar noms que no vetllin per l'interès general, si no que tinguin interesos de grups concrets, tant a nivell polític, de raça, de condició social, vers els seus contraris.

Pals, biodermes tolerades

Pals és un poble que conserva un ambient especial, malgrat tot. M'agrada observar les teulades i els murs vestits de líquens, biodermes tolerades, respectades com a part integrant del paisatge, com a autenticitat, com a fiadores de l'edat de les pedres.

I des del mirador, les Illes Medes.

Sant Pere de Rodes

Divendres, plou, anem al matí a veure les papallones i tortugues, i a la tarda, visitem el monestir de Sant Pere de Rodes. Un espai increíble, magnífic, amb vistes precioses a la mediterrània.
La flora liquènica, sobre els materials petris de construcció, ens ajuda a veure quins materials han estat restaurats, reubicats, ens dona molta informació sobre el passat de l'edifici que estem observant.

A sobre, dos fotografies de detall de la flora liquènica que colonitzar murs i repisses.

A sota, líquens que podem trobar a les pedres del voltant del monestir.