20 d’abr. 2009

Caloplaca obamae


Caloplaca obamae growing on Pleistocene soils on Santa Rosa Island. Credit: J. C. Lendemer
Fotografia extreta de: http://www.livescience.com/strangenews/090416-obama-lichen.html

Caloplaca obamae, el liquen que ha causat polèmica entre els científics. El seu descobridor, Kerry Knudsen, ha proposat aquest nom en reconeixement al recolzament i suport que el President dels EUA ha donat, segons ell, al món científic i a la educació.
Per altres liquenòlegs, aquest gest és inapropiat, ja que aquest fet dóna peu a que es puguin proposar noms que no vetllin per l'interès general, si no que tinguin interesos de grups concrets, tant a nivell polític, de raça, de condició social, vers els seus contraris.

15 d’abr. 2009

Pals, biodermes tolerades


Pals és un poble que conserva un ambient especial, malgrat tot. M'agrada observar les teulades i els murs vestits de líquens, biodermes tolerades, respectades com a part integrant del paisatge, com a autenticitat, com a fiadores de l'edat de les pedres.

I des del mirador, les Illes Medes.

Sant Pere de Rodes


Divendres, plou, anem al matí a veure les papallones i tortugues, i a la tarda, visitem el monestir de Sant Pere de Rodes. Un espai increíble, magnífic, amb vistes precioses a la mediterrània.
La flora liquènica, sobre els materials petris de construcció, ens ajuda a veure quins materials han estat restaurats, reubicats, ens dona molta informació sobre el passat de l'edifici que estem observant.





A sobre, dos fotografies de detall de la flora liquènica que colonitzar murs i repisses.
A sota, líquens que podem trobar a les pedres del voltant del monestir.

Begur - Sa Tuna


Dissabte a la tarda, anem pel camí de Ronda, des d'Aiguafreda fins a Sa Tuna. A diferència de les roques de granit del Far de Sant Sebastià, aquí trobem roca metamòrfica i calcària. Pocs kilòmetres separen d'un lloc a l'altre, però la flora liquènica és totalment diferent.

14 d’abr. 2009

Llafranc - Far de Sant Sebastià


Dissabte, ha plogut molt a la matinada. Arribo fins al far de Sant Sebastià, i m'agrada veure la flora liquènica que hi ha sobre els penyassegats de granit i sobre els murs de les antigues construccions.


Granit, orientat al nord, i malgrat la forta Tramuntana, esperons vestits de líquens foliacis i fruticulosos, molt vistosos.



Als murs del costat de l'ermita, hi ha vestigis d'un passat, d'una altra manera de fer, on les façanes, els murs que conformaven els edificis, es permetia que es naturalitzessin, es deixaven fluir com les roques i arbres del seu voltant.