8 de jul. 2009

Monestir de Sant Miquel de Cruïlles - segle XI


Romànic, pur, auster, contundent.
Malgrat l'oblit, els lladres de pillatge i de guants ben blancs, malgrat la manca de fe i de propòsit... La força de la geometria, dels materials nobles, de línies i de volums, impregnades de l'esperit de la bellesa, segueixen estant presents...

Els habitants que mantenen vius els murs, testimonis fidels del que han vist i viscut aquestes pedres, són éssers petits, bacteris, algues, fongs, líquens, briòfits. S'organitzen en colònies fractals, comunitats fraternals entre algues, fongs i pedres.

Jeroglífics creats per la natura i l'home, que ens expliquen el què, el com i el quan. Mirar-los, observar-los, conèixer-los és integrar el passat, el present i el futur, tot només mirant d'aprop, amb un lupa, respirant lentament i gaudint del que es llegeix, el millor llibre incunable escrit. Una història en la qual l'observador i l'observat ideen quin espai-temps han escollit.

“Ora, Lege, Lege, Lege, Relege, Labora et Invenies”

El Monestir de Sant Miquel de Cruïlles des del poble de Palau Sator.

Espero poder tornar un altre dia i poder passejar pel seu interior, ja que aquest diumenge passat quan vaig estar, estava en procés de restauració i només s'hi pot accedir sol·licitant un permís previ.
Més informació:
Art Medieval: Sant Miquel de Cruïlles

Cap comentari: