Avui m'he atansat fins al Turó de la Peira, i el Jordi m'ha ensenyat un espai molt interessant, el Parc del Turó i les roques que hi ha, amb moltes colònies de líquens urbans.
Foto J. Girbén
Les espècies de color taronja, que criden força l'atenció, són dels gèneres Caloplaca i Xanthoria.
Hi ha tal·lus de color blanc i gris, i despres apotecis sense tal·lus de diferents colors. Amb la lupa observo que hi ha moltes més espècies que a simple vista no són evidents, dels gèneres Lecanora, Lecania, Rinodina.
Les espècies de color taronja, que criden força l'atenció, són dels gèneres Caloplaca i Xanthoria.
Hi ha tal·lus de color blanc i gris, i despres apotecis sense tal·lus de diferents colors. Amb la lupa observo que hi ha moltes més espècies que a simple vista no són evidents, dels gèneres Lecanora, Lecania, Rinodina.
Agafem algunes mostres sense fer malbé massa i me les emporto cap a casa, per a començar a identificar.
D'aprop, amb la lupa de 10 augments, podem veure un altre bosc en miniatura.
Els líquens estan força hidratats, amb les pluges d'aquests dies. Les roques són sedimentàries, i al costat mateix hi havia una cantera que va estar funcionant fins fa pocs anys.
Els líquens, que normalment tenen colors més grisos i opacs, els trobem avui molt verds i lluents.
A casa, tinc una estona per mirar amb la lupa binocular i fer alguna preparació per a veure els ascs (bosses que porten les espores) i fer els tests de reacció.
Això és el despatx de casa meva. Hi tinc un petit laboratori per a treballar i identificar líquens. Estic fent un treball de líquens urbans, iniciat a Barcelona, però que s'ampliarà a altres ciutats mediterrànies.
Conjuntament amb aquest projecte, hem iniciat un estudi dels líquens que colonitzent les parets verticals de roca, concretament en itineraris oberts pels escaladors a Catalunya.
Un dels llibres que s'utilitzen per a identificar líquens, LIKENOJ DE OKCIDENTA EÜROPO, està en Esperanto. Es veu que els autors van considerar que era una llengua més universal que l'anglès.... Són bastant peculiars aquests liquenòlegs.
Consulto també les meves fitxes de tots els líquens urbans que he anat identificant a Barcelona, i començo a agafar i dibuixar les dades.
Això és el que es veu amb la lupa binocular, amb 40 augments (a sota)
Tall d'un apoteci (estructures reproductores rodones) amb microscopia òptica -100 augments-. A l'esquerra de color verd, observem els fotobionts, en aquest cas, algues del gènere Trebouxia. Al costat, les hifes del fong.
Imatge d'un asc, estructura que conté les espores -1000 augments; objectiu d'immersió-. Les característiques morfològiques i els tests de reacció ens determinaran el gènere i si tenim sort, l'espècie que volem identificar.
Aquesta espècie que veiem amb la lupa és la Lecania turicensis (Hepp) Müll. Arg.
Bé, ja ho sabeu, si veieu llocs interessants, que us cridi l'atenció la seva flora liquènica, doncs mireu què fàcil és!!!
Moltíssimes gràcies, Jordi, un lloc molt especial!!!
4 comentaris:
Si n'és de fàcil passar-s'ho bé amb uns pocs metres quadrats de pedra guarnida de vida! Llàstima d'haver d'anar com esperitats... Perquè hi ha molt a aprendre dels líquens i aprendre és la cosa més estimulant que conec.
Gràcies per ensenyar-nos el paisatge del teu laboratori. M'ha cridat extraordinàriament l'atenció que la guia del líquens estigui escrita, precisament, en esperanto. Quasi et puc assegurar que no és per la recerca de cap universalitat sinó per unes profundes raons ideològiques. Si l'esperanto té força de fe, ho és de creure en el mutualisme i en l'esperit de cooperació; que ja saps prou bé com arriben de ser qualitats intrínseques dels líquens. Més ajust, impossible.
Val molt la pena conèixer el Portal de l'Esperanto a Catalunya:
http://www.esperanto.cat
Per acabar, ara que estem tancant l'any Rodoreda, podria recordar el força desatès aspecte de quà ella, als seus decisius anys de formació, va ser una activa esperantista.
Bé, seguirem mirant-nos a la vida de ben aprop...
Jordi
Eiii Jordi, moltes gràcies!!!
La veritat és que requereix temps, esforç i ganes, el fet de voler conèixer al voltant dels líquens....
La terminologia de líquens en català és difícil en si mateixa, doncs afegeix el fet d'haver d'aprendre esperanto, resulta també bon exercici mental!
A veure si em tries un bon lloc per a la propera visita als teus itineraris liquènics urbans!!!
Ep, no sé si ja el tens a mà, però de la web dels esperantistes et pots baixar un diccionari esperanti-català. Aviat te n'adones que és una manera pacient d'entendre la cultura.
Ja tinc previst fer una entrada esperantista al meu bloc; amb cites il·lumminadores de l'Humberto Eco i, a poder ser, amb el poema NU, amb el qual Carles Riba va guanyar -en esperanto- els Jocs Florals Internacionals del 1909.
I no passis ànsia, a la propera anirem a una mina de líquens deferents!
gràcies Jordi! no coneixia aquest enllaç i em serà molt útil!!!
i així m'agrada, que t'apuntis els llocs on trobes líquens xulos!!!
Publica un comentari a l'entrada