Urban lichens

Líquens Olímpics

2011-01-14T16:27:00.003+01:00

Aquests darrers dies em toca voltar molt per Barcelona, obres de rehabilitació i millora de fonts i llacs que són una oportunitat per a conèixer millor racons i ecosistemes inverosímils d'aquesta ciutat.

A prop del Mar, les construccions i infraestructures de les Olimpiades del '92 són un substrat perfecte per al desenvolupament d'alguns d'aquests líquens cosmopolites que suporten viure l'estrés de la ciutat.

Sobre una barana de fusta, de color gris, d'aspecte inert... es desenvolupa tot un món de colors de la mà dels pacients líquens.

Xanthoria parietina i altres líquens nitròfils que conviuen amb la contaminació atmosfèrica i són indicadors d'excés d'òxids de nitrogen a l'ambient.

Desperta Ferres! Desperta!

2010-02-24T19:35:00.007+01:00

Un dia fred, un passeig per la Mola, admirant la bellesa i contrastos d'aquest parc natural.
A les reixes de ferro que custodien l'entrada al Monestir de la Mola, uns líquens ataronjats, despertaferros, que em van cridar l'atenció.

És curiós com a la vida,li agraden fins i tot les inertes geometries d'aquestes reixes, guspires de vida, com les mateixes guspires que neixien de les espases i llances de ferro dels almogàvers.

E com los almugauers, que eren prop de ferir, cridaren tuyt: desperta ferres e tuyt donaren dels ferres de les llances per terra, si que paria, que fos una gran lluminaria, de que fort sespauentaren tots aquells de la host del princep, com saberen la raho, axi com faeren los cauallers de la mort.

Ramon Muntaner, Crònica cap. 192

A sobre, tal·lus liquènics de l'espècie cosmopolita i que pot viure en els ambients més inesperats, Xanthoria parietina.

A sobre, sobre conglomerat, l'espècie Xanthoria calcicola.

Phylloblastia fortuita, una nova espècie!

2010-01-10T16:24:00.009+01:00

Nou liquen Phylloblastia fortuita trobat a la Península Ibèrica. Foto Esteve Llop.

Phylloblastia fortuita és el nom d'una nova espècie de liquen descoberta per Esteve Llop i Antonio Gómez-Bolea, del Departament de Biologia Vegetal-Botànica de la Universitat de Barcelona. Els investigadors també han trobat per primer cop a Europa exemplars de Phylloblastia dispersa i, per primera vegada a la península Ibèrica, dues espècies més, també del gènere Phylloblastia.

La presència de Phylloblastia fortuita a la península Ibèrica i de Phylloblastia dispersa a Europa revela que aquests llocs són àrees de gran sensibilitat als canvis ambientals i podrien servir d'indicadors del canvi climàtic. Per això, segons Llop, és important protegir indrets com aquests, per la seva biodiversitat i la seva rellevància ecològica.

+ informació: The Lichenologist, vol. 41 (2009), pàgs. 565-569

Esperant una altra teulada

2009-12-23T14:37:00.004+01:00

En Ricard Darder, ens ha lliurat aquesta fotografia, d'unes teules amb líquens que esperen poder trobar una altra teulada.
Moltes gràcies Ricard!!!

Santa Cecília d'Odèn

2009-10-31T22:36:00.008+01:00

Algun temps ha passat des de la primera fotografia de la creu de Santa Cecília d'Odèn fins la setmana passada, que vam ser-hi per anar a escalar a Canalda.
Vaig poder fer algunes fotos dels líquens que colonitzen des de fa segles aquest element arquitectònic.

Líquens sobre ferro

2009-10-31T21:09:00.004+01:00

De l'Observatori Astronòmic de Castelltallat, ens arriben aquestes precioses imatges cortesia d'en Jordi Girbèn.

Tal·lus liquènics de l'espècie Xanthoria parietina.

Ja ho podeu veure, no hi ha superfície, material, que no sigui susceptible a ésser colonitzat pels líquens... la única condició és que la superfície en qüestió estigui immòbil...

El Dolmen de la Cova d'en Daina - Les Gavarres

2009-10-02T11:00:00.011+02:00

A prop de l'explosió de gents, colors, sorolls, olors, onades, de les zones urbanitzades de la Costa Brava, trobem un espai on sembla que tot tingui una altra escala.
El Dolmen de la Cova d'en Daina es troba a Romanyà, a les Gavarres.
Un dia que tornavem de Tamariu, vam agafar una carretera interior, per a evitar el trànsit, i vam descobrir aquest espai.
Si mirem de lluny, si no ens impliquem en la història, veurem roques plenes de colors, de textures, la inevitable pàtina del temps.

Sobre aquestes monuments megalítics de granit, que han estat aquí des de fa uns 5.000 anys, es desenvolupa una rica i diversa flora liquènica.

Us convido a agafar una simple lupa de 10 augments i descobrir aquests éssers excepcionals.

Si ens hi atansem una mica més, comencem a distingir nous mons, en pocs centímetres quadrats, descobrirem boscos i éssers en miniatura, que ens expliquen, si ho sabem interpretar, una altra forma de fer arqueologia.

Hypotrachyna sp.

Lecanora gangaleoides

Caloplaca crenularia

Tephromela atra

Ochrolechia parella

L'Illot - Ametlla de Mar

2009-07-22T11:09:00.005+02:00

Avui us convido a conèixer un indret sorprenent, l'Illot, que es troba entre els pobles de l'Ametlla i l'Ampolla de Tarragona.

A nivell de geologia, tenim roques calcàries, margocalcàries i margues d'origen marí, del Cretaci Inferior.

Llegenda IGC 1:50.000

Monestir de Sant Miquel de Cruïlles - segle XI

2009-07-08T10:55:00.009+02:00

Romànic, pur, auster, contundent.

Malgrat l'oblit, els lladres de pillatge i de guants ben blancs, malgrat la manca de fe i de propòsit... La força de la geometria, dels materials nobles, de línies i de volums, impregnades de l'esperit de la bellesa, segueixen estant presents...

Els habitants que mantenen vius els murs, testimonis fidels del que han vist i viscut aquestes pedres, són éssers petits, bacteris, algues, fongs, líquens, briòfits. S'organitzen en colònies fractals, comunitats fraternals entre algues, fongs i pedres.

Jeroglífics creats per la natura i l'home, que ens expliquen el què, el com i el quan. Mirar-los, observar-los, conèixer-los és integrar el passat, el present i el futur, tot només mirant d'aprop, amb un lupa, respirant lentament i gaudint del que es llegeix, el millor llibre incunable escrit. Una història en la qual l'observador i l'observat ideen quin espai-temps han escollit.

“Ora, Lege, Lege, Lege, Relege, Labora et Invenies”

El Monestir de Sant Miquel de Cruïlles des del poble de Palau Sator.

Espero poder tornar un altre dia i poder passejar pel seu interior, ja que aquest diumenge passat quan vaig estar, estava en procés de restauració i només s'hi pot accedir sol·licitant un permís previ.

Més informació:

Art Medieval: Sant Miquel de Cruïlles

Caloplaca obamae

2009-04-20T13:45:00.004+02:00

Caloplaca obamae growing on Pleistocene soils on Santa Rosa Island. Credit: J. C. Lendemer
Fotografia extreta de: http://www.livescience.com/strangenews/090416-obama-lichen.html

Caloplaca obamae, el liquen que ha causat polèmica entre els científics. El seu descobridor, Kerry Knudsen, ha proposat aquest nom en reconeixement al recolzament i suport que el President dels EUA ha donat, segons ell, al món científic i a la educació.
Per altres liquenòlegs, aquest gest és inapropiat, ja que aquest fet dóna peu a que es puguin proposar noms que no vetllin per l'interès general, si no que tinguin interesos de grups concrets, tant a nivell polític, de raça, de condició social, vers els seus contraris.

Pals, biodermes tolerades

2009-04-15T01:00:00.005+02:00

Pals és un poble que conserva un ambient especial, malgrat tot. M'agrada observar les teulades i els murs vestits de líquens, biodermes tolerades, respectades com a part integrant del paisatge, com a autenticitat, com a fiadores de l'edat de les pedres.

I des del mirador, les Illes Medes.

Sant Pere de Rodes

2009-04-15T00:44:00.004+02:00

Divendres, plou, anem al matí a veure les papallones i tortugues, i a la tarda, visitem el monestir de Sant Pere de Rodes. Un espai increíble, magnífic, amb vistes precioses a la mediterrània.
La flora liquènica, sobre els materials petris de construcció, ens ajuda a veure quins materials han estat restaurats, reubicats, ens dona molta informació sobre el passat de l'edifici que estem observant.

A sobre, dos fotografies de detall de la flora liquènica que colonitzar murs i repisses.

A sota, líquens que podem trobar a les pedres del voltant del monestir.

Begur - Sa Tuna

2009-04-15T00:35:00.002+02:00

Dissabte a la tarda, anem pel camí de Ronda, des d'Aiguafreda fins a Sa Tuna. A diferència de les roques de granit del Far de Sant Sebastià, aquí trobem roca metamòrfica i calcària. Pocs kilòmetres separen d'un lloc a l'altre, però la flora liquènica és totalment diferent.

Llafranc - Far de Sant Sebastià

2009-04-14T10:35:00.017+02:00

Dissabte, ha plogut molt a la matinada. Arribo fins al far de Sant Sebastià, i m'agrada veure la flora liquènica que hi ha sobre els penyassegats de granit i sobre els murs de les antigues construccions.

Granit, orientat al nord, i malgrat la forta Tramuntana, esperons vestits de líquens foliacis i fruticulosos, molt vistosos.

Als murs del costat de l'ermita, hi ha vestigis d'un passat, d'una altra manera de fer, on les façanes, els murs que conformaven els edificis, es permetia que es naturalitzessin, es deixaven fluir com les roques i arbres del seu voltant.

Serra de Prades - Coves d'en Pere

2009-03-17T12:37:00.004+01:00

Fantàstiques imatges de les Coves d'en Pere, a la Serra de Prades, del darrer viatge d'en Girbén. No us ho perdeu!

Barcelona - Museu de geologia

2009-03-16T00:59:00.005+01:00

Després de visitar les platges de Barcelona, he anat al museu de geologia, volia fer alguna foto de les biodermes que colonitzen els diferents tipus de roques.

Arribant al museu, en un arbre que molt possiblement prové de Girona, o d'algun viver en un ambient sense contaminació, s'observen líquens foliacis al seu tronc.

Si observem de més aprop, veiem que aquests líquens tenen una coloració diferent al seu verd pàlid en estat natural i que s'estant morint. Aquests líquens foliacis són bioindicadors de la qualitat ambiental. Observeu com estan tots els arbres dels entorns naturals o dels llocs amb poca contaminació.

Després, m'apropo a les roques i observo que algunes estan colonitzades per algues, líquens, molses.

Biodermes - platges i roques al mar

2009-03-16T00:39:00.008+01:00

Aquest matí he estat passejant per la platja del Bogatell, i he pogut fer alguna fotografia de las biodermes marines.

Tota la superfície de roca o de formigó, al poc temps és colonitzada per biodermes. Les zones que no estan permanentment inundades, presenten espècies adaptades a la dessecació i a les elevades temperatures.

Éssers vius, verds, marrons, negres, vermellosos... que fan fotosíntesi, absorbeixen CO2, retenen i metabolitzen partícules contaminants...

Iwatake Hunters - Caçadors d'umbilicàries

2009-02-27T11:09:00.006+01:00

Iwatake mushroom gathering at Kumano in Kishu- ("100 famous views of Japan")
Data: 1860, Autor: Hiroshige II (1826-1869)

Imatges sobre la recol·lecció de la Umbilicaria esculenta. Any 1829. + imatges

L'espècie de liquen Umbilicaria esculenta es coneguda al Japó com a Iwatake. Pertany al grup de líquens umbilicats i es consumeix com la més preuada delicatessen. Els tal·lus liquènics que es mengen poden tenir segles.
Aquest grup de líquens es coneixen també com a tripes de roca "rock tripes" + info en aquest post

Barcelona Super Computing Center - Torre Girona

2009-02-23T16:27:00.000+01:00

Després d'anar al Palau de Pedralbes, ens adrecem a Torre Girona, on ara hi ha el Barcelona Supercomputing Center, no us perdeu les imatges del interior.

No haviem estat mai a aquest jardí i ens ha sorprés moltíssim.

Un llac ple d'ànecs.

A darrera de la casa, m'he trobat aquestes dues estacions, que imagino són per a l'anàlisi de la qualitat ambiental.

Hi ha pedres de granit, amb líquens crustacis i foliacis.

Colònies d'organismes nitròfils i que toleren la contaminació de les nostres ciutats. Malgrat això, els llocs privilegiats, com ara aquest, presenten major diversitat i uns tal·lus de major tamany.

Caloplaca sp.

Lecanora sp.

Xanthoria sp.

Darrera les portes del Palau

2009-02-23T16:20:00.002+01:00

Aquest diumenge hem estat visitant els jardins del Palau de Pedralbes. Darrera de les portes d'entrada podrem trobar molts líquens, i si tenim sort, podem veure algun líquen epífit als arbres.

La Font d'Hércules, obra d'Antoni Gaudí.

A les escales, a totes les pedres, si ens anem fixant, podem veure un jardí en miniatura, que malgrat el soroll i la contaminació dels cotxes de la Diagonal, va transformant en estructures vives els materials inerts.

Darrera mateix de les portes, trobem, en pocs m2 de superfície, tant a nivell horitzotal com en vertical, tal·lus liquènics de moltes espècies.

i després vistem el BSC - Torre Girona, no us ho perdeu!!!

Laberints

2009-02-09T16:12:00.015+01:00

Laberint de la Catedral de Chartres
Aquest diumenge hem estat al Laberint d'Horta. M'agraden els laberints, en especial el de Chartres. Diu la tradició que cal fer el camí ballant, una vegada el cos i l'ànima han integrat i aprés la música, el ritme i l'argument. Tot és en tot, i de vegades te n'adones arribant a la sortida d'un laberint... per a poder creuar un altre on encara hi ha nous reptes per aprendre...

És una meravella aquest jardí romàntic.

Una visió del laberint des del camí al canal.

Després de recorrer el laberint, fem un passeig pel parc.

Les construccions, escales, baranes, teulades, murs... són habitades per líquens...

molts pocs líquens epífits als arbres... encara massa contaminació.

Observem que en funció de l'orientació i la inclinació de les superfícies, hi ha més espècies de líquens i tenen major recobriment a les superfícies.

Aquí dues imatges de la barana que mira al Nord.

Tal·lus liquènics dels gèneres Diploschistes (color blanc), Xanthoria (color carbassa) i Lecanora (color blan amb apotecis marró fosc).

Lecanora campestris

Xanthoria sp.

El Gerard, amb la lupa, mirant les espècies que viuen amb orientació Sud.

Tal·lus foliaci, encara per a identificar.

Espero tornat aviat, em van quedar moltes coses per mirar!!!

Creu de Llinars de Vallès

2009-02-02T11:33:00.004+01:00

Dues imatges a càrrec del meu amic micòleg presocràtic

Els ulls només veuen el que han aprés a mirar...

Festival de líquens urbans

2009-01-28T18:20:00.007+01:00

El Jordi ens ha preparat aquesta increíble composició dels líquens urbans que podrem trobar més enllà de la línia del 45...

La bellesa sempre es troba als ulls de l'observador...

Visitant el Turó de la Peira

2009-01-15T23:57:00.009+01:00

Avui m'he atansat fins al Turó de la Peira, i el Jordi m'ha ensenyat un espai molt interessant, el Parc del Turó i les roques que hi ha, amb moltes colònies de líquens urbans.

Foto J. Girbén
Les espècies de color taronja, que criden força l'atenció, són dels gèneres Caloplaca i Xanthoria.
Hi ha tal·lus de color blanc i gris, i despres apotecis sense tal·lus de diferents colors. Amb la lupa observo que hi ha moltes més espècies que a simple vista no són evidents, dels gèneres Lecanora, Lecania, Rinodina.

Agafem algunes mostres sense fer malbé massa i me les emporto cap a casa, per a començar a identificar.

D'aprop, amb la lupa de 10 augments, podem veure un altre bosc en miniatura.

Els líquens estan força hidratats, amb les pluges d'aquests dies. Les roques són sedimentàries, i al costat mateix hi havia una cantera que va estar funcionant fins fa pocs anys.

Els líquens, que normalment tenen colors més grisos i opacs, els trobem avui molt verds i lluents.

A casa, tinc una estona per mirar amb la lupa binocular i fer alguna preparació per a veure els ascs (bosses que porten les espores) i fer els tests de reacció.

Això és el despatx de casa meva. Hi tinc un petit laboratori per a treballar i identificar líquens. Estic fent un treball de líquens urbans, iniciat a Barcelona, però que s'ampliarà a altres ciutats mediterrànies.

Conjuntament amb aquest projecte, hem iniciat un estudi dels líquens que colonitzent les parets verticals de roca, concretament en itineraris oberts pels escaladors a Catalunya.

Un dels llibres que s'utilitzen per a identificar líquens, LIKENOJ DE OKCIDENTA EÜROPO, està en Esperanto. Es veu que els autors van considerar que era una llengua més universal que l'anglès.... Són bastant peculiars aquests liquenòlegs.

Consulto també les meves fitxes de tots els líquens urbans que he anat identificant a Barcelona, i començo a agafar i dibuixar les dades.

Això és el que es veu amb la lupa binocular, amb 40 augments (a sota)

Tall d'un apoteci (estructures reproductores rodones) amb microscopia òptica -100 augments-. A l'esquerra de color verd, observem els fotobionts, en aquest cas, algues del gènere Trebouxia. Al costat, les hifes del fong.

Imatge d'un asc, estructura que conté les espores -1000 augments; objectiu d'immersió-. Les característiques morfològiques i els tests de reacció ens determinaran el gènere i si tenim sort, l'espècie que volem identificar.

Aquesta espècie que veiem amb la lupa és la Lecania turicensis (Hepp) Müll. Arg.

Bé, ja ho sabeu, si veieu llocs interessants, que us cridi l'atenció la seva flora liquènica, doncs mireu què fàcil és!!!

Moltíssimes gràcies, Jordi, un lloc molt especial!!!

El Liquenar del Turó de la Peira a Barcelona

2009-01-15T12:14:00.007+01:00

"El Liquenar del Turó de la Peira" així és com l'ha batejat el Jordi que m'ha enviat aquestes precisoses fotos d'un parc urbà de Barcelona.

Precioses imatges! moltes gràcies per la contribució al CENOBIOIKOS!!!!!

Santa Cecíla d'Odèn

2009-01-11T19:57:00.004+01:00

Una preciosa imatge de Santa Cecília d'Odèn, al Solsonès, un espai que espero poder visitar aviat.

Imatge cortesia d'en Jordi.

Us recomano visitar els seus blogs, són fantàstics!

L'Empriu i el dret de pas

Foravial

Bon Any Nou

2009-01-02T13:11:00.005+01:00

M'ha fet molta il·lusió rebre aquesta felicitació de l'any Nou del Jordi, i m'agradaria compartir-la amb tots vosaltres.

Us desitjo que tingueu moltes il·lusions i que disfruteu de la bellesa que hi ha al nostre voltant!!!

St. Feliuet - Savassona

2008-10-27T15:46:00.008+01:00

Foto Elena G.

Aquest dissabte hem estat a Savassona, i hem pujat a St. Feliuet. És un lloc preciós, per les vistes i per l'ambient pur i tranquil que es respira. Als murs de St. Feliuet podem trobar aquests liquens, característics de roques sedimentàries, d'arenisques, però diferents dels que trobem a les roques naturals.

Santiago de Agüero

2008-10-13T23:10:00.007+02:00

Abans d'arribar a Agüero, des de la carretera, a la dreta, es veu la construcció d'un monestir o una esglèsia excepcional. Després de visitar el poble, anem a veure-ho.

Santiago de Agüero és una construcció romànica que té trets particulars i un excel·lent estat de conservació.

A sobre, detall façana Oest. A sota, un zoom d'aquestes colònies de líquens.

La façana Est, amb els tres absis, és impressionant.

A la façana Est, trobem altres espècies de líquens, respecte l'Oest, on hi ha abundància de líquens heliòfils.

Detall de la planta de l'esglèsia de Santiago.

A l'interior de l'esglèsia trobem un músic francès que està tocant música medieval, amb una gaita i després flauta travessera i flauta dolça. L'acústica d'aquest espai convida, en un dia plujós com el d'avui, a deixar-se impregnar pels sons i els silencis, per l'autenticitat d'aquestes pedres, de la geometria i d'aquest present. Els nens i nosaltres quedem impressionats davant aquest espectacle, les notes que amb tendresa et fan vibrar el cor.

Les pedres estan identificades amb els símbols dels picapedrers, hi ha marques ben sofisticades.

Ha estat una sort coincidir amb aquestes persones, ja que habitualment l'esglèsia està tancada al públic. Ens ha encantat aquesta visita!

Reino de los Mallos - Agüero - San Salvador

2008-10-13T16:09:00.012+02:00

Matí de diumenge, plou molt a Riglos, i decidim visitar Agüero. A l'arribar hem vist pel camí l'esglèsia de Santiago, que després visitarem. El poble està protegit pels Mallos, més petits que els de Riglos, però també amb una gran bellesa.

Visitem l'esglèsia de Sant Salvador.

La pluja posa de manifest i canvia els colors de tots els líquens que colonitzen aquestes roques.

Els líquens hidratats adopten colors i lluentors molt diferents a l'estat habitual amb molt poca aigua.

Al refu de Riglos, ens han aconsellat visitar el Museu dels Orgues, una curiositat única al món.

Un museu singular, "vaut le voyage"!

Castell de Loarre

2008-10-13T00:44:00.004+02:00

El Castell de Loarre, és un lloc que ben segur us agradarà. La seva ubicació estratègica, la vista a la Vall de l'Ebre, la bellesa del conjunt i el bon estat de conservació, fan d'aquest espai un enclau únic.

Estem a la Plaça d'Armes i ens comença a ploure!

El Mirador de la Reina.

Als materials de construcció d'aquest castell, trobem una gran diversitat de líquens, moltes de les espècies que trobem a les roques del voltants.

La dimensió dels tal·lus, l'estat de desenvolupament i les espècies en concret que colonitzen aquests espais ens proporcionen informació sobre la història d'aquest espai.

Bioprotecció vs. biodeteriorament dels materials petris. Si observem amb atenció, podem veure tal·lus liquènics (a sobre) que protegeixen el material petri dels efectes de l'erosió física, química i de potencials colonitzacions d'altres espècies.

Un paisatge en miniatura dins d'aquest espai on el temps adopta una altra dimensió.

Més informació a:
Asociación de Amigos del Castillo de Loarre

Pedralbes, remeis i apotecaris

2008-10-03T12:05:00.007+02:00

Arrel dels treballs que hem pogut fer al Monestir de Pedralbes, al voltant dels líquens que colonitzen els seus murs, teulades, bé.... tots els elements exposats a l'atmosfera....
he descobert un indret fantàstic... i m'agradaria explicar-vos-ho...
Potser us interessa la conservació del patrimoni, l'arquitectura, potser us agraden les plantes, potser els símbols implícits, potser us interessen els treballs de naturació urbana, potser feu treballs verticals.... hi ha infinites possibilitats...

Ha estat tota una experiència escalar els murs, les façanes, contraforts, caminar per les teulades, tot cercant expressions de vida als materials inerts... els líquens, aquests éssers microscòpics tan especials, per a mi, tan fascinants, que ens revelen quantitants d'informacions, si ens esforcem a entendre'ls....
Amb l'estudi dels líquens podem saber el grau de puresa ambiental d'un indret, podem datar el temps que un material ha estat exposat a l'ambient exterior...
Els líquens absorbeixen CO2, fan fotosíntesi, absorbeixen les partícules en suspensió, regulen la temperatura i l'humitat de la superfície que han colonitzat... Protegeixen els materials de la meteorització, dels canvis de temperatura diaris i estacionals....
La quantificació dels seus efectes encara no ha estat mesurada de forma global, ja que fins ara, com en tants altres camps del coneixement, el que no era visible, no comptava...

Hi ha edificis a UK, a Itàlia.... que es protegeixen, que es conserven per la seva flora liquènica.... exemplars, tal·lus liquènics que tenen segles d'existència, com és el cas dels treballs fets per la British Lichen Society

The BLS - Churchyard Lichens

Ojalà molt aviat aquesta tendència, aquest respecte pel que no és evident als nostres ulls, també entri a formar part de la nostra cultura.
Ojalà aquestes ganes de conservar, aquesta valorització d'expressions de vida que fins ara eren considerades com brutícia, l'inevitable pàtina del temps..... es tinguin, des del coneixement, en compte.

Fins al 28 de Juny de 2008 hi ha una exposició sobre les Plantes, remeis i apotecaris.
Us recomano aquesta exposició i si teniu una mica de temps, poder fer la visita comentada, ja que d'aquesta forma podreu conèixer una mica millor aquest increíble mon de la medicina medieval. Al claustre hi ha una petita mostra de les plantes medicinals que es conreuaven.
També us proporcionaran una interessant guia on es resumeixen els conceptes de la medicina medieval i on hi ha un llistat de les plantes més conegudes a l'època.

Aquí teniu més informació sobre les activitats i els horaris:
Museu Història de la Ciutat - Monestir de Pedralbes
Plantes, remeis i apotecaris - Calendari i horaris de visites

Molt interessant! Tot un mon per a conèixer i no deixar perdre!

Ruta graveolens

Angelica archangelica L.

Digitalis purpurea

i una altra visita al Monestir aquesta vegada parlem de la
Digitalis purpurea

Si voleu saber més al voltant dels líquens que colonitzen els materials petris del Monestir de Pedralbes, visiteu aquest enllaç:

Líquens del Monestir de Pedralbes

Creu Casas, in memoriam

2008-09-29T15:42:00.011+02:00

Des d'aquest espai, m'agradaria expressar la meva admiració per aquestes dues persones, la Dra. Creu Casas i el Dr. Xavier Llimona, dues persones que han fet moltíssim per a promoure el coneixement dels briòfits i dels líquens a la nostra terra. Quan vaig llegir aquest homenatge del Xavier Llimona em vaig emocionar, i cada vegada que el llegeixo sento que des del silenci, des de les petites passes s'aconsegueix moltíssim. M'agradaria compartir-ho amb aquelles persones que senten el mateix.

Nunc dimittis servum tuum
Lluc 2, 25

Creu Casas, in memoriam

Tot just acabada la feina
pots guanyar estances
del repòs i la pau.
Tinc vora meu tres llibres
on pulcrament i amb ajut resumiries
una vida d’amor intens al teu país.
Just corregida la darrera ratlla
ja saps serenament com va cessant el ball
i toca l’hora d’eixir-ne de puntetes,
tal com viuen, es dispersen i moren
els vegetals humils sobre els quals t’inclinaves
amb amistat i moltes lentes hores,
tot destriant-ne els més petits detalls.

Si et vull recordar viva reveig quan penetraves
plana endins dels Monegres,
terres riques en ríccines i altres soledats.
Et veig perduda vora rierols ombrívols
al Montseny, a les altes molleres
dels Pirineus, a tants indrets ibèrics pretèrits.
Et veig entre els volcans
del Cap de Gata
regnant sobre una cort de deixebles
(ai las! tan joves!),
com una reina mare
asseguda al seu tron
davant l’estereoscopi,
dissecant amb agulles
minúcies verdes, molses, vida ínfima.

Dona valenta, en un temps com aquell de dones
derrotades,
insistent, incansable, obrint portes
en un maig (el del 68?),
quan parlar d’arbres
semblava a alguns un crim,
tu, armada amb una lupa
t’asseies entre els savis i els joves, i ensenyaves.

Els que envellim entre coses petites
et demanem ara que intercedeixis
davant el Déu que estima
Francesc d’Assís, la poesia,
branques d’arbre que aguanten
les voltes de rajola i vidres verds,
i tantes altres coses aparentment inútils,
perquè ajudi a salvar les vides ignorades
i ens permeti seguir contemplant-les,
si cal agenollats,
magnificant la terra amb un vidre d’augment.

Xavier Llimona, 22-05-07.

Intento de versión castellana,
algo libre

Apenas terminado el trabajo.
has ganado el acceso a las estancias
del reposo y la paz.
Tengo a mi lado tres libros
donde con pulcritud y ayuda resumiste
una vida de amor intenso a tu país.
Apenas corregida la línea última,
serena, has comprendido como la danza acaba
y ya suena la hora de abandonar el corro, de puntillas,
tal como viven, se dispersan y mueren
las plantitas humildes
sobre las cuáles te inclinabas
con respeto, amistad y lentas horas
hasta encontrar sus sutiles detalles.

Si quiero recordarte viva, vuelvo a verte
penetrar por los vastos Monegros,
tierras ricas en ríccinas y otras soledades.
Te contemplo siguiendo umbríos riachuelos
en el Montseny, y en los altos tremedales
del Pirineo, en tantos
olvidados recovecos ibéricos.
Te veo rodeada de volcanes
en el Cabo de Gata,
presidiendo una corte de discípulos
(realmente, tan jóvenes!)
como una reina madre
en su trono sentada
ante el estereoscopio,
disecando con ágiles agujas
minucias verdes, musgos, vida ínfima.

Mujer valiente, en tiempos como aquellos
que habían derrotado a las mujeres,
insistente, incansable, abriendo puertas
a un mes de mayo (el del 68?),
en unos tiempos en que hablar de árboles
era para nosotros casi un crimen,
tú, armada con tu lupa
compartías asiento entre sabios y jóvenes
y enseñabas.

Oración final
Los que entre cosas pequeñas
envejecemos, te pedimos ahora que intercedas
ante el Dios que tanto aprecia
San Francisco de Asís, la poesía,
los templos en que ramas de árbol
sostienen bóvedas de esmeralda y ladrillo,
y tantas otras cosas para algunos inútiles,
para que nos ayude a salvar las vidas ignoradas
y nos permita continuar contemplandolas,
si es necesario arrodillados,
magnificando la tierra con un cristal de aumento.

Xavier Llimona, 20-09-07

Creu Casas i Sicart (Barcelona, 1913 - Barcelona, 2007)
Primera dona que es va incorporar com a membre de ple dret a l’Institut d’Estudis Catalans a través de la Secció de Ciències Biològiques (1978). Farmacèutica, experta en criptogàmia i briologia, havia estat professora adjunta de Fanerogàmia a la Facultat de Farmàcia de la UB del 1949 al 1967, i agregada de Fitogeografia a la Facultat de Biologia des del 1967 fins al 1971. Va exercir com a catedràtica de Botànica a la Facultat de Ciències de la UAB durant el període 1971-1983, d’on n’era professora emèrita. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya el 1983, el Premi Fundació Catalana per a la Recerca 2002 i el Premi Crítica Serra d’Or. El 2006, a Farmàcia i Biologia a la UB, les dones docents i investigadores arriben al 58,49 % i el 38,23 %, i les estudiants representen un 78,59 % i un 67,45 %, respectivament.

Romànic - esglésies de la Vall de Boí

2008-09-16T00:03:00.007+02:00

La Vall de Boí ens ofereix un meravellós conjunt d'esglésies del romànic. De la mateixa forma que les seves pintures i símbols implícits, totes les seves pedres tenen moltes altres lectures...

Sant Joan de Boí

Des de dalt del campanar de Sant joan de Boí

Sant Climent de Taüll

Malgrat les restauracions i l'eliminació dels biofilms, noves colònies de microorganismes tornen a aparèixer. Sobre granit i sobre altres roques silícees podem trobar espècies de líquens del gèneres Xanthoria, Caloplaca, Candelariella...

Xanthoria elegans sobre granit

Xanthoria elegans sobre pissarra.
Aquesta espècie és molt freqüent en tota Europa, en ambients eutrofitzats i també sobre roca artificial.

Château de Quéribus - líquens

2008-08-29T01:24:00.007+02:00

Impressionants vistes des del castell de Quéribus: la Serra de l'Albera, el mar, la Torre de Tautavel, el Canigó, el castell de Peyrepertuse...

La flora liquènica molt abundant als materials de construcció i a les roques dels voltants. Una flora molt diferent a la que vam observar a Carcassonne, i amb espècies comuns a les del castell de Peyrepertuse.

Château de Peyrepertuse - líquens

2008-08-29T00:46:00.006+02:00

Ens va agradar moltíssim el castell de Peyrepertuse. L'enclau natural és magnífic: El cim, les parets de roca dels voltants, per si mateixes, sense l'acció de l'home, ja constitueixen una fortificació...
Un espai amb una flora liquènica impressionant...

Château de Carcassonne - líquens

2008-08-29T00:02:00.007+02:00

La Cité de Carcassonne, un espai amb tantes lectures, com la infinitat de visitants que rep...
Les espècies de líquens presents, els seus diàmetres i estats ens proporcionen informacions valuosíssimes al voltant de la datació de superfícies, la dicotomia biodeteriorament / bioprotecció...
Serà interessant comparar amb altres castells càtars... fent diferents zooms, aproximacions...

Què en sabem dels líquens?

2008-07-29T16:17:00.001+02:00

Líquens del Monestir de Pedralbes

2008-06-18T12:05:00.005+02:00

CENOBIOIKOS - naturació urbana

2008-06-18T12:01:00.003+02:00

La filosofia del projecte CENOBIOIKOS

2008-06-18T11:55:00.003+02:00